A finals del segle XIX, l’hereva de la família Sagrera, Mercè de Sagrera, es casa amb l’industrial tèxtil vinculat a l’oligarquia local Francesc Alegre i Roig. Mercè aporta al matrimoni la casa del carrer de la Font Vella, i el 1911 es porta a terme una ambiciosa reforma de l’edifici amb un estil eclèctic que incorpora elements d’inspiració modernista. El projecte s’encarrega a l’arquitecte municipal d’aleshores, Melcior Viñals i Muñoz.
L’any 1915 el mateix arquitecte projecta una ampliació de la finca, que consisteix a bastir uns pisos adossats amb una escala independent de la casa (Font Vella, 31) i una façana que completa la inacabada del primer projecte.
Els principals elements d’inpiració modernista es fan més evidents a la façana posterior de la casa i en els interiors que no pas a l’austera façana principal. Destaquen especialment els treballs de forja, els mosaics, els vitralls emplomats i pintats, les pintures murals i els relleus escultòrics.
La Casa Alegre de Sagrera s’erigeix com un model d’habitatge de la burgesia tèxtil local, ja que la distribució dels espais, tant els nobles com els del servei, permet interpretar la manera de viure d’una família burgesa des de començaments del segle XX fins a la crisi del tèxtil dels anys setanta. L’any 1973, la Casa, adquirida per l’Ajuntament de Terrassa, es converteix en museu.